Historia de un incendio

historia de un incendio.

Historia de un incendio, Servando Rocha, Ed. La Felguera, 2007.

Servando Rocha, estudiós de la contracultura, advocat i activista llibertari, porta uns quants mesos fent rodar el seu monumental estudi Historia de un incendio per diversos punts de l’estat. Ressenyat en algunes de les publicacions més prestigioses del sector, l’apropem ara als lectors d’aquest bloc.

En aquest monumental llibre, de prop de 600 pàgines i amb un tamany de lletra que obliga a forçar la vista, Servando Rocha fa un viatje per les corrents artístiques més radicals dels segle XX, com foren el futurisme rus, el dadaisme, el surrealisme, el fluxus, el lletrisme o el punk, entre moltes d’altres, sense oblidar fer una repassada a les manifestacions artísitiques precedents que en van sentar algunes de les seves bases. Començant amb l’intent d’assassinat d’Andy Warhol comés per la feminista radical Valerie Solanas el 1968, Rocha desplega la historia de l’incendi que ha recorregut el món de l’art i els seus confrontants, sense oblidar la vessant més política i transformadora que sempre anà vinculada a aquestes corrents.

Rocha és autor de dos altres llibres sobre la cultura radical, així com nombrosos articles. A Los días de furia (Felguera, 2004) feia un repàs de les respostes més contundents a les polítiques imperialistes dels Estats Units compreses entre els anys 1960-85, llançades per organitzacions com els Weathermen, Black Panther Party o els Motherfuckers, així com d’altres agrupacions més minoritaries però amb un fort impacte a la seva época. Pendent de ser publicat en els propers mesos per Virus, a Agotados de esperar el fin. Subculturas, estéticas y culturas del desecho farà un nou apropament a les corrents culturals subterrànees, centrant-se en aquesta ocasió en la gestació de tribus urbanes associades a moviments musicals com el punk, mod i, per descomptat, el rock-and-roll.

Historia de un incendio, tot i tractar-se d’un estudi altament especialitzat i extremadament ben documentat, no cau en la sobrietat acadèmica pròpies del sociòleg o l’investigador universitari. Ans al contrari, la seva és una redacció heterodoxa que no sempre segueix la cronologia històrica, permetent-se entrellaçar fets i personatges separats per dècades però que, com a responsables mutus de l’incendi, podrien fàcilment haver estat contemporanis. Al fer-ho, Rocha ens dóna a entendre que ell mateix forma part de l’incendi que ens relata, trencant així la distància que se suposa ha de caracteritzar a l’historiador seriós. Donat el caràcter de l’obra, aquesta implicació suma.
Impossible és fer una aproximació a la generalitat de continguts d’aquest monument documental, pel que ens limitarem a recollir-ne algunes imatges soltes. Guy Debord llançant opinions incendiaries contra els surrealistes, ja afectes al règim soviétic, a través d’una cinta de cassette en mig d’un auditori cada vegada més indignat. Syd Vicious disparant contra un públic burgés després de cantar la seva particular versió de My Way. André Breton caminant pels carrers de París apuntat-se el cap amb una pistola. Els artistes Henry Flynt i Jack Smith fent un piquet per la demolició dels museus davant el MoMA. Centenars de vagabunds inundant una sala d’art contemporani degut a un fals flyer que anunciava menjar gratuit pels pobres. Un grup de futuristes ideant una casa desmontable on les escales són substituides per tobogans i a la que el propietari pot demanar despertar a París o Nova York l’endemà, farts “de vegetar en cases que fan pudor a l’alé de cent generacions”. Dubuffet proposant crear Instituts de Desculturització per crear un cos de negadors sòlidament entrenats per mantenir viva la protesta. Klebnikov valorant fer bullir l’aigua dels llacs per fer milers de litres de sopa pels afamats.

No és aquest un llibre d’anècdotes, com es podria fàcilment desprendre d’aquestes imatges. Ans al contrari, és un estudi feixuc i rigurós, però de lectura altament recomenable per a aquelles persones interessades en la vessant més irreverent de l’art, i fins i tot de la política.

November 19, 2007