En defensa de Chávez

Publicat a la revista Catalunya, desembre 2007.

El linchament mediàtic que està patint Hugo Chávez diu molt sobre la qualitat de la premsa d’aquest país. Passats uns quants dies, cada dia un més, des de la picabaralla verbal entre el president veneçolà i el cap d’estat espanyol, no hi ha mitjà, escrit o audiovisual, que passi per alt qualsevol petit comentari del bolivarià. Sense entrar a discutir aquí les bases del projecte polític del chavisme, que seria una qüestió apart, és discutible fins a quin punt la notícia és notícia o es tracta més aviat d’una guerra freda mediàtica entre dos camins clarament divergents.
El suplement “Domingo” de El País del 18.11.07 afirma en titular: “Hugo Chávez utiliza el incidente con el Rey para afianzar su poder”. Hauria convingut afegir: “La monarquía española, las transnacionales, y los mandarines del nuevo capitalismo global, también”. Hauria estat tot més exacte i veraç.
Critiquen els comentaristes habituals de l’actualitat (vells amics nostres) que Chávez encara gosi parlar d’imperialisme a l’Amèrica Llatina, que vulgui posar limitacions a les transnacionals espanyoles, que defensi a tort i a dret el seu model polític, o que es faci aliats arreu del continent. ¡Que poc que deuen haver estudiat la qüestió abans de sortir en antena! Que baixa la moral del periodista de butaca, que crítica allò que ell mateix defensa quan va en benefici d’Espanya! ¿Que potser no pot mirar Chávez per l’interés de l’economia veneçolana, inclús si això va en detriment d’algunes empreses espanyoles? ¿Que potser les potències occidentals no s’alien entre elles per promocionar les seves polítiques? ¿Que potser Repsol o qualsevol altra de les empreses tan “maltractades” a Veneçuela han tingut mai algun escrúpol al implantar-se al mercat latino?
En tot aquest rebombori està molt clara la intenció. Chávez és un dimoni per al capitalisme global, i qualsevol excusa és bona per carregar-se’l. La monarquia espanyola està en el punt de mira d’un ampli sector social, i qualsevol excusa és bona per alabar-la. Espanya es veu qüestionada per les reivindicacions independentistes, i cal fer pàtria com i quan es pugui.
Personalment, no em molesta que els diferents mitjans siguin partidaris d’opcions polítiques concretes. Aquesta revista també ho és. La immoralitat és que se n’amaguin, i que converteixin la tendència en la informació. Pensaran el que jo els digui, que deia Charles Foster Kane a la genial pel·lícula d’Orson Welles. Clar, que allò eren altres temps, oi?

December 1, 2007