Adéu 2.0

Fa massa temps que ho penso, així que avui he fet el pas. Fa dies que em sento estúpid quan agafo el mòbil i vaig passant parrafades i parrafades de text amunt i avall, esperant trobar-hi no sé què. Fa dies que sento la pressió del mòbil a la butxaca, urgint per sortir. Fa dies que veig que Twitter és un lloc on vomito coses que generalment no diria perquè o bé són massa estúpides per a ser dites en públic, o bé no interessen a ningú més a que a mi i els meus, o bé perquè tan sols omplen el món de més soroll. Fa dies que observo que, per mi, les xarxes sovint són un refugi pel tedi, però que alhora em prevenen d’afrontar el tedi. Fa dies que me n’adono que les xarxes socials ens serveixen més per enredar-nos en debats estèrils, parcials i farcits de malentesos que no per construir, entendre’ns o, el més important, resoldre (això tan sols es fa en persona, camarades). Fa dies que utilitzo totes aquestes xarxes pensant què putes merdes és això, què aporten d’interessant a la meua vida, i una i altra vegada arribo al buit; al buit.

Potser en algun moment ha tingut sentit o utilitat per mi estar present a les xarxes socials, però ja no. Fa un temps vaig decidir donar-me de baixa de Facebook. Avui ho faig d’Instagram i Twitter.

Em seguireu trobant aquí, on si hi escric ho faig amb una mica més d’atenció. Per la resta, els amics ja sabem on trobar-nos.

Salut :-)

October 23, 2014