Aprendre programació a l’escola? No, gràcies

Els darrers dies ha estat circulant el vídeo en el que Bill Gates (Microsoft) i Mark Zuckerberg (Facebook), entre altres, promouen l’ensenyament de programació a les escoles. És una iniciativa que compta amb centenars de milers d’adhesions i que està despertant molt interés a la comunitat web, especialment entre els que ens dediquem a aquesta cosa de la programació. A mi em va arribar a partir d’un tuit d’en Gerard Encabo, un dissenyador gràfic molt sabut que opinava el següent:

Personalment no m’agrada la idea d’introduïr la programació entre les coses que s’ensenyen a l’escola. Però és que tampoc penso que a l’escola s’hi hagi d’ensenyar a llegir, escriure, sumar ni cap altra cosa. De fet, a l’escola no s’hi hauria d’ensenyar res, perquè l’escola no hauria de ser un lloc on s’ensenyen coses als nens, sinó un lloc on els nens puguin tenir a l’abast les eines adequades per aprendre allò que ells vulguin aprendre. Entre altres coses, a programar.

Quant a l’educació emocional, que menciona en Gerard al seu tuit, crec que molt difícilment en podem parlar de manera aïllada. Quan a un infant l’obliguem a passar-se quatre hores assegut a un pupitre l’estem educant emocionalment. Quan no li donem cap ordre i el deixem moure’s lliurement per l’aula accedint als materials que l’interessin, també l’estem educant emocionalment. En ambdós casos, però, estem educant de manera diferent en relació a les emocions: en el primer, subordinant les pròpies emocions a la voluntat d’una autoritat externa; en el segon, deixant espai per l’autoconeixement i autoregulació de les pròpies emocions.

És genial que un nen vulgui aprendre a programar, si això és el que vol. Però si som nosaltres els que volem que els nens aprenguin a programar perquè som nosaltres qui pensem que és molt útil i molt beneficiós i que obrirà un gran futur professional als nostres fills, aleshores estem redundant en un model d’educació basat en la satisfacció de les necessitats, anhels i desigs dels adults més que no pas els dels infants.

Post Data

Tant si el que dic us sona a xinès com si no, podeu obtenir informació sobre diferents projecte d’escoles no directives que estan florint arreu dels Països Catalans al web de la Xarxa per l’Educació Lliure. Un servidor forma part de Projecte Ona, un incipient grup de famílies de Castelló de la Plana que volem crear una escola lliure.

March 9, 2013

2 thoughts on “Aprendre programació a l’escola? No, gràcies

  1. A mi, més enllà del fet de projectar els nostres anhels, desitjos i traumes als nanus, em molesta més la descarada supeditació de la pràctica pedagògica al mercat i els seus capricis. Per això insisteixo amb el tema emocional –la base de tota societat sana–, més enllà que ara toqui aprendre anglès o xinès.

    • Gerard,
      Coincideixo plenament amb tu: la pedagogia de les nostres escoles està supeditada al mercat. I d’aquí que es pensi que ensenyar a programar “mola”, perquè clar, programar t’obre les portes a un món laboral flipant. El que jo volia apuntar, però, és que l’educació emocional sempre hi és, el que passa és que pot estar enfocada en moltes direccions diferents. Però en la meva opinió, una persona que és incapaç de manegar les seves emocions, d’entrendre-les, de ser-ne conscient, és així perquè se l’ha educat en un model que ha anul·lat, deliberadament, aquesta capacitat. Però l’educació emocional hi ha sigut, tot i que de manera castradora.

Comments are closed.