Comiat

Publicat a la revista Catalunya, el desembre de 2013

Si els meus arxius no estan equivocats, he estat publicant una columna mensual en aquesta revista des de gener del 2006, amb una sola interrupció un mes que se’m va passar per alt (perdó!), primer a la columna “Alguna cosa es mou” dedicada a moviments socials, i ja després a “Des cartes maudites”, de temàtica més general però amb la reflexió i l’autoreflexió com a constant. L’inici de les meves col·laboracions, no obstant, daten del 2004. Són, per tant, molts anys els que he estat vinculat a aquesta revista, de diverses maneres, i és, de llarg, on he publicat més articles. I, perquè no dir-ho, també és on he publicat els meus millors articles fins el moment, ja que sempre m’heu donat absoluta llibertat tant temàtica com d’argument. A la revista Catalunya hi he escrit sempre el que he volgut, i això és molt d’agraïr, perquè no a totes les publicacions que depenen d’una organització política és possible.

Ara, però, fa mesos que sento que no estic a l’alçada. La meva vida personal ha fet un viratge important a rel de la paternitat, i ara espero un segon fill, amb el qual el viratge serà complet. Massa vegades he arribat a la data límit d’entrega sense cap idea i he escrit columnes a corre-cuita, i això no és el que es mereix aquesta revista ni és el que vull fer. Per això he decidit prendre’m un descans i deixar pas a altres companys que puguin dedicar-hi l’atenció que pertoca.

Com diu la cançó, no és un adéu per sempre, sinó tan sols adéu per un instant. La meva intenció és poder reprendre les col·laboracions quan hagi passat aquesta etapa de criança tan demandant, si el consell editor hi està d’acord, és clar! I no queden descartades col·laboracions puntuals, tal com vaig fer durant els primers anys abans de tenir una columna.

Tan sols em manca dir-vos que us agraeixo molt a totes, tant les persones responsables de l’edició com a les lectores, que m’hagueu deixat aquest espai i que li hagueu dedicat, encara que sigui de tant en tant, una mica d’atenció. Espero poder-vos haver aportat alguna cosa de profit. Un agraïment especial a en Jordi Martí i en Joan Rosich, els coordinadors que han patit els meus retards. A uns i altres, espero que ens poguem retrobar d’aquí no massa temps. Salut!

January 3, 2014