Parlar de diners. Sense por.

— Quant val fer un web?

Canvieu “web” per “disseny”, “projecte”, “reportatge” o la paraula que correspongui a la vostra professió, i tindrem una de les preguntes que més nerviós posa a un professional independent. Posar preu a la pròpia feina.

Deixant a banda els intringulis de pressupostar un projecte qualsevol, que seran diferents per cada professió, posar preu a allò que un fa quan el que fa és creatiu és complicat. Molt complicat. Però molt complicat, oi? Fas una cosa que no saps si et comportarà 10 o 20 hores de treball. Fas una cosa per algú que no coneixes. Resulta que vas curt de pasta i el client et dóna a entendre que no té gaire diners. Com que treballes sol, realment no saps si estàs demanant molt o si ets el pardal del gremi. T’agrada molt el que t’estan proposant i et fa por que si demanes massa no podràs fer el projecte i a més el client t’ha caigut molt bé i és un hippie del copon amb principis super guais i els diners són una merda i hòstia com mola la idea i tranquil que ja pago jo el cafè. I quan arribes aquí ja no saps ni què demanar i ni tan sols si t’agrada la teva feina.

Diners. Si em pregunteu a mi, quasi mai en tinc. I per desgràcia, la majoria d’amics que tinc que es dediquen al mateix que jo són gent que sobreviuen com poden, estressats per les factures i per arribar a finals de mes. I sabeu què és el pitjor? Que són professionals molt bons en allò que fan.

Els diners són reals, molt reals, i generalment els necessitem. Però massa sovint només en parlem per dir que ens en falten. Potser ha arribat l’hora de parlar-ne amb normalitat, de compartir angúnies i pors, de no témer dir què t’agradaria arribar a cobrar per la teua feina, de no tenir por a dir què estàs cobrant realment. Penseu-hi: això tan sols ens pot beneficiar.

Els diners no ens faran lliures. Però no tenir-ne ens fa esclaus de la por. Per això he fet públiques les meves tarifes pel 2013, perquè vull que el punt de partida de cada nou projecte estigui ben clar i definit d’entrada, abans que la por truqui a la porta.

January 21, 2013

2 thoughts on “Parlar de diners. Sense por.

  1. Jo fa anys que he après que la transparència és, més enllà d’una estratègia per donar coherència al meu projecte, de vida i professional, un valor clau en l’empresa. Si li sumes la honestedat, tens un sa cocktail que automàticament filtra, atraient i repel·lent simultaniament, a persones i encàrrecs.

  2. “Darrere d’un bon disseny hi ha un bon client”.
    Si ens posen nerviosos la cosa acaba malament per les dues bandes.
    Quan tot comença bé treballes fins i tot dormint, i t’aixeques de bon humor.

    Que sigui així!

Comments are closed.