Quatre notes sobre el treball per agències

Abans pensava que a les agències havia de cobrar-lis menys per deixar-los un bon marge de beneficis. Ara penso que els hi he de cobrar més, per respectar el meu. El canvi de parer no és fruit del no res: l’experiència m’ha demostrat, una i altra vegada, que els projectes d’agència sempre impliquen més temps, més rectificacions, més cicles proposta-rèplica-proposta; en definitiva, més feina. És lògic, perquè quan augmenta el nombre d’intermediaris entre el client final i qui realment fa la feina augmenta també el risc de malentesos, comunicacions perdudes, de decisions preses per qui no té eines per valorar-ne les conseqüències, i un llarg etcètera de condicionants que fan del procès quelcom molt més complexe.

En el meu cas, he arribat a treballar en projectes que tenien dues agències entre jo i el client final. Això és: el client contracta una agència, aquesta en contracta una altra i aquesta em contracta a mi. En cap de les dues ocasions què vaig treballar així el client final va rebre un producte a l’alçada del que ell deuria estar pagant. Perquè és clar, a ell li’n cobraven 100, la segona agència en cobrava 70, i jo en cobrava 30. I tot són suposicions, perquè el més habitual quan treballes per una agència és no saber què se li està cobrant, i prometent, al client final.

Jo no em nego a treballar per agències (excepte per algunes que ja he conegut), però he arribat a la conclusió que el preu no pot ser el mateix que si estigués fent la feina directament pel client, perquè, i això és l’important, la feina no és la mateixa. Potser el resultat que s’espera sí que és el mateix, però un projecte no tan sols es pot pressupostar pel resultat: ha d’incloure també el procès i les seves possibles vicissituds.

És evident que qui més perd en tot aquest embolic és el client final, que molt possiblement paga més del que hauria de pagar i, a més, és mantingut al marge de la trama d’empreses i professionals que participen del seu projecte. Podria pensar-se que com a professionals ens hauríem de negar a fer feines d’aquest estil (amb l’avinentesa que nosaltres som els del final de la cadena), però em sembla que una solució més convenient seria admetre obertament i amb transparència l’encaix de diferents empreses i professionals, acceptant que no tot estudi, agència o professional pot fer-se càrrec de la totalitat d’un projecte i que la col·laboració és tan natural com positiva.

Així hauríem guanyat dues coses importants: el preu de cada peça estaria clar i definit, i el client sabria en tot moment què, qui i com està fent què per dur a terme el seu projecte, amb el marge de decisó que això implica. (Si jo la cago, per exemple, el client podria acomiadar-me a mi i que l’agència promotora del projecte en quedi al marge, sense comprometre la seva imatge). Cada cosa tindria un preu i un responsable, i segurament tots plegats podríem fer més bé la nostra feina.

October 7, 2013