Tuitejant de nou, però amb condicions

Fa quatre mesos vaig decidir deixar de tuitejar. Va ser una bona decisió. Durant aquest temps he estat més relaxat al llarg del dia, més centrat en el que feia, he segregat menys pensaments estúpids (de veritat, de veritat), he llegit menys pensaments estúpids i els meus ulls han estat menys hores mirant una pantalla. He descobert altres formes d’estar al dia professionalment, com per exemple els grups de treball/discussió/opinió que es generen a Google Groups. Ha estat, en general, un període de reclusió i de posar molt esforç en certes àrees de la meua vida que necessitava reforçar.

Valoració: molt positiu.

No obstant, ara tinc ganes de tornar-hi una miqueta. Però no vull caure en les mateixes pràctiques que em van saturar, així que torno, però amb condicions.

Normes d’en Carlus per tornar a Twitter

No discussions
No cagar-me en tot lo que camina
No detalls de la vida familiar
No fotos dels meus fills
No Twitter first thing in the morning mentres estic cagant
No tuitejar per alliberar tensió (ex. Cagun la puta mare que va parir WordPress)
No Twitter com a pseudo email
No Twitter com a pseudo whatsapp

promocionar la meua feina (o la d’altres quan em sembli oportú)
fer xarxa professional
seguir gent/entitats interessants
a dir la meua opinió, però de manera que no em pugui comportar pena de presó
a promocionar el punk-rock
a converses borratxo amb en Manel Vidal o en Colomo

Màxim 10 tuits al dia

February 17, 2015